16:30 Namche Bazaar. Hola a totes i a tots. Namaste. Que us pensaveu, que ja estavem amb el Yeti?? Doncs no, seguim vivitos i coleando un monton...
Estem molt contents del bon funcionament del blog, veiem que tothom ja sap escriure comentaris i aixo es bo.
Estem molt be. Passem a fer la cronica de la jornada.
El dia 4 ens vam llevar despres de ploure tota la nit. Ens varem llevar a les 5 del mati i plovia moltissim. El xofer ens esperava a l`hotel i cagant llets ens va portar a l`aeroport. Un cop alla, amb un vist i no vist, ja estavem al peu de l`avio (be, mes ben dit, avioneta) que ens havia de portar fins a Lukla, pero, renoi...... varen tancar l`aeroport perque feia llamps i trons. Al cap d`una hora de cop va desapareixer tot i varem viure sens dubte el millor vol que haguem fet mai, perque anavem literalment a dins de la cabina del pilot i varem veure-ho tot perfecte inclos l`arribada a Luka.
Per cert, no podem adjuntar fotos, pero us prometem que no us decebran.
Un cop a Lukla de seguida varem trobar el nostre Sherpa Ang Sheiri i el portejador que no sabem com es diu, be, si que ho sabem pero no ens en recordem. Els hi varem regalar unes gorres del Barca ( ho sento , Xavier, pero dels equips de segona no fan encara gorres xules) i varem comencar a caminar i caminar, fins a Pakding (3 horetes de res, per arribar a 2.600 m)
Avui, ens hem llevat a les 7, ens hem pres un te ( que no esta gens malament), hem esmorzat i avui si que ens han fotut un paquet, els tius com reien. Despres de 5 hores hem arribat a Namche Bazaar, capital de la vall de Khumbu, de fet a 3.445 metres d`altitud. Ha estat dur, pero ja pogut veure els primers cims nevats de 6.700 metres i el paisatge es impresionant. El cami transcorre el mig dels poblets i veiem la vida quotidina seva i es impressionant i xocant moltes coses que son tant diferents de les nostres, que hauriem d`allargar molt i no es el cas.
Antonhi Winehill, com que tot el dia ets de vacances, no hi ha manera de comunicar-te les coses, pero be, suposo que se`m va anar del cap, tot i aixi, estem contents que ja sapigues aixo del post, que la veritat es que rebem mes comentaris dels que esperavem.
Dema descans aqui a Namche, i dema passat una altra estricada amunt.
NO patim cap efecte del mal d`alcada de moment, esperem que sigui aixi.
Hem probat els diferents plats d`arros blanc, amb verdures, amb pollastre, amb col i flor, amb truita i formatge, ..... val gam deu quan arros.
Dolors, tranqui, fins a la tornada no vendre la Marta, encara la necessito.
Albert i Margarita, ja llegim correctament els vostres comentaris. No deixeu de fer-ho, ja que el mobil ja no anira mes fins a la tornada.
Tampoc sabem si podrem continuar actualitzant aquest blog, diria que fins alguns dies no, pero com que tampoc esperavem tenir-ne aqui i mira, si que n`hi ha, per tant, tots a seguir el dia dia , valen???
Gracies a tots per el vostre suport.
La Tafanera
Remoume
del.icio.us